Skip to content

Algun Premi Més?

Març 11, 2010

Èxit. Fenòmen. Senzillesa. Són alguns dels adjectius que defineixen el programa d’humor televisiu de Televisió de Catalunya Alguna Pregunta Més? (APM?). És per aquests motiu que, enguany, APM? ha esdevingut guanyador del Premi Blanquerna al millor comunicador de l’any 2009. El gran èxit d’aquest format entre joves catalans (i no catalans) fa que hagi jugat amb avantatge enfront els altres candidats al guardó. RAC1, els responsables de la Promo de la 6ena temporada de Lost a Cuatro, Manel Fuentes i l’agència de publicitat Villarosàs, per l’anunci de Formentera d’Estrella Damm, completaven els candidats al Premi al millor Comunicador que s’entregarà el dijous 11 de març a mans del degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Miquel Treserras. El premi el recolliran Guillem Sans, director i Carles Capdevila, productor executiu del programa.

“Mira que són buenas personas

APM? veu la llum per primer cop al món comunicatiu l’any 1995 com una petita secció al programa radiofònic d’Antoni Bassas, a Catalunya ràdio, El matí. Creat en un principi per Xavier Bosch (ex director del diari Avui), l’espai de sàtira i crítica dels medis de comunicació (especialment ràdio i televisió) comença a tenir èxit i l’any 1997 guanya el Premi Ondas.

La coordinació i direcció d’aquest espai va canviant de mans al llarg dels anys tot passant per periodistes consagrats com Manel Fuentes o Carles Capdevila.

L’any 2004, i per celebrar els 10 anys de l’espai a la ràdio, Carles Capdevila realitza un llibre amb un recull de les pífies periodístiques i ficades de pota més grans que s’han pogut escoltar a l’APM?. Aquest anava acompanyat d’un CD perquè els oients d’aquest espai poguessin escoltar les pífies dels polítics una vegada i una altra.

Carles Capdevila a una entrevista feta per l'Avui

“Ho haveu vist, no? Ho haveu vist!!”

El 14 de juliol del 2004 APM? dóna el salt a la televisió primerament com a programa especial. Al principi comença amb el nom d’Algunes Imatges Més? (AIM?) per més tard tornar al nom que va donar tant d’èxit al programa radiofònic. La gran acceptació de la gent davant aquest espai va sorprendre molt, ja que de programes de zàping la graella televisiva estava plena. Però el cert es que APM? va innovar, i amb un programa fresc, dinàmic, divertit i, sobretot, crític, i només mostrant imatges de l’estat, va poder mantenir-se a la graella. Al llarg del 2004 va començar a emetre’s de forma regular (un cop per setmana) amb una audiència mitjana de 679.000 espectadors. Carles Capdevila,  en una entrevista al diari Avui, va reconèixer que els seguidors fidels de l’espai de ràdio no els agradava tant el format del programa en televisió.

Tot i no tenir un dia fixe d’emissió a Tv3 i servir moltes vegades de comodí en espais buits, APM? anava aconseguint dignes resultats, l’audiència començava a parlar d’ells i al 2006 va donar el salt al Prime time de Tv3. Una aposta arriscadissima que va funcionar: Audiència mitjana de 617.000 espectadors. Es crea llavors l’APM? Extra un espai més curt per les tardes de diumenge, després del TN. Aquest espai tenia el mateix format que l’original.

Aquest èxit no passa desapercebut pels grans caps de les televisions de l’estat, i a finals del 2008 Antena 3 els fitxa per realitzar un programa similar a l’APM? però d’àmbit espanyol i amb el nom de Fichados. Paral·lelament APM? segueix emitint-se a la televisió catalana. Aquest projecte no aconsegueix cuallar del tot i només realitza 9 programes. Es quan l’equip d’APM? es torna a centralitzar només en el programa de televisió i en la secció de ràdio a Catalunya.

Al 2010 i aprofitant el començament de la sisena temporada, APM? canvia la seva imatge, renova el seu logo i afegeix noves seccions al programa.

“Eso es roja, no!?”

Els capítols de l’Alguna Pregunta Més? solen estar plens d’imatges d’“El diario de Patricia” o “Alto y claro”, programa dirigit per Curry Valenzuela a Telemadrid, periodista que es coneguda a Catalunya pels seus comentaris demagògics que surten sovint al programa.

Els concursos de televisió, aquells de “Truca i guanya”, solen ser també molt criticats i destapen d’una manera molt divertida les vergonyes i les trampes que aquests programes realitzen.

David Verdaguer

David Verdaguer, l’anomenat reporter amb bigoti, era l’única persona física de l’equip que sortia al programa. Era un reporter que anava pel al carrer fent preguntes sobre actualitat i buscant alguna frase lapidària que es pogués utilitzar a l’APM?.

Com dèiem al principi, l’espai de crítica al camp de la comunicació, s’ha convertit en un fenomen. Ha nodrit les nostres converses de frases inoblidables, amb personatges estimats per l’audiència. Personatges que mai haguessin pensat que les seves paraules servissin de “coletillas” per a tot un país.

Només són 20 minuts d’emissió per capítol. 20 minuts setmanals que donen per a molt. Donen per crear virals a la xarxa, donen per aconseguir ser un dels programes més vistos de Tv3, donen per arreplegar més oients a la ràdio, i per suposat, donen per guanyar el Premi Blanquerna al millor comunicador del 2009.

CARLOS FANECA SORIA

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: