Skip to content

“El més important per un realitzador és transmetre a l’espectador”

Març 11, 2010

Àlex Lora

Àlex Lora és un jove realitzador, llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Un dels seus últims treballs és (en)terrados, un curtmetratge prometedor, que l’ha portat a guanyar diferents premis.

· Com va sorgir la idea d’(en)terrados?

La idea va sorgir molt abans de fer-se el curtmetratge. Vaig estar vivint a Bolonia d’Erasmus, vaig arribar tard, i per això em va costar molt trobar pis. Llavors vaig començar a veure habitacions, alguns llocs em van semblar molt surrealistes i moltes situacions em van crear incomoditat. El fet d’haver passat una mala experiència va fer-me sentir com si estés de trànsit al trobar l’habitació, sense treure les coses de la motxilla, esperant que en algun moment me’n hagués d’anar. Més tard, quan vaig tornar a Barcelona em va passar una cosa semblant. Tot plegat em va fer pensar que potser en el fons era un problema de les grans ciutats i que potser seria una bona idea explicar l’experiència, ja que és un fet que li passa a la majoria de la gent jove.

· Que volies fer arribar al públic amb aquesta experiència?

En el fons, explicar que molta gent passa per aquesta situació, però també que tot és una recerca on alguns son víctimes i altres botxins  i que, en realitat, no hi ha ningú dolent.

· Per a tu, una bona història, què hauria de tenir?

A mi m’agrada quan veig una cosa que em fa sentir, i el que no m’agrada és que m’enganyin. Necessito que siguin sincers amb mi i per això crec que si ets realitzador, s’ha de ser honest amb l’espectador. L’important és fer sentir, transmetre.

· En quin moment vas sentir que el teu futur estava dins del món de la realització?

La veritat és que vaig trigar bastant en descobrir-ho, però si que me’n recordo de quan era petit, que el meu pare tenia una càmera súper 8 en un armari que casi no me la deixava tocar. Més tard, els meus pares es van comprar una Video8 i, en aquella època, veure la imatge i el so era una cosa divertida, ja que jo i el meu germà gravàvem algunes coses d’amagatotis. Poc a poc, al cap d’uns anys, provant coses, vas descobrint el que t’agrada fer.

· Va ser difícil per tu fer-te un lloc al món professional després de la universitat? Què és allò necessari per “tenir futur”?

Fer-te espai al mon professional no es difícil, però has de saber relacionar-te sobretot, buscar contactes, perquè bàsicament, aquest món funciona així. Si envies un currículum només, és probable que no et truquin, però al conèixer a algú, et pot parlar del projecte en el que treballa i demanar-te ajuda, i tu podràs fer el mateix.

Per treure endavant un projecte individual és més complicat, ja que el tens que projectar tu sense pressupost. La Facultat Blanquerna, mitjançant Alkimia, en aquest sentit està molt be, perquè et dona la possibilitat de presentar projectes al Ministeri, donant-te així la possibilitat de que et concedeixin alguna subvenció, encara que és difícil. Si no ho aconsegueixes has de buscar alternatives, altres productores, encara que el curtmetratge és una eina de promoció, ja que no genera beneficis, és bastant difícil en definitiva. Per això molts curts es presenten als Festivals, per guanyar premis i poder invertir els diners que guanyis en altres projectes.

Escena d'(en)terrados

· Tornant a (en)terrados, on vas aconseguir els recursos per produir-lo?

En realitat, el curtmetratge està fet sense pressupost. Em va costar uns 700€ i m’ho vaig gastar en “quinos” perquè en alguns moments necessitava el material. Un altre despesa va ser el telèfon per organitzar l’equip i el menjar perquè ja que t’estan ajudant, és el mínim que pots fer. La Universitat m’anava deixant material però al final vaig aconseguir diners d’un documental i el vaig invertir en (en)terrados.

· Ens podries donar alguns consells per treure endavant un projectes amb recursos “low cost”?

S’ha de ser honest amb un mateix, i escriure els projectes com a productor, en comptes de com a guionista o realitzador. El que jo faig és revisar el guió abans de començar amb el projecte, i buscar alternatives als problemes. Buscar localitzacions que siguin accessibles i properes, perquè ens vagin be a nivell del desplaçament. Si no tens direcció d’art per decorar els fons d’escena i demés, pots trencar amb els fons. Jo vaig utilitzar unes lents de fotografia per la càmera que reduïen la profunditat de camp i així, tot l’art que m’hagués costat econòmicament, es veia desenfocat els fons i no tenies problemes de decoració. La qüestió és dissimular la falta de mitjans. Un altre recurs, és que no parlin molt els actors, que sembla una tonteria però si no són professionals pots evitar-te el diàleg perquè una de les coses més difícils són els guions, i molt més difícil fer un bon guió. El que faig amb (en)terrados és transmetre una sensació en cada escena, aquest era el meu objectiu. La primera sensació és el sentiment de confusió, on tot és com si estiguessis en un somni. Després volia mostrar la sensació d’incomoditat, ja que, com he dit, va ser el que vaig viure a Itàlia. Per últim, volia transmetre una sensació d’estrès. Així que després de tot, la història pot ser el punt clau del teu projecte, pot anar pitjor o millor, però si has anat mostrant sensacions, l’espectador segur que es queda amb alguna cosa.

Tens algun projecte nou en ment?

Si, precisament estic preparant pel juny el segon episodi d’(en)terrados. Quan estava a l’escola, em deien que els drets fonamentals de la Constitució eren la vivenda, l’educació i la feina. Llavors vaig pensar: Perquè fer-ho només de la vivenda? Així que farem un projecte semblant però parlant de la feina. Creant una espècie de trilogia tancada.

CAROLINA DEL RÍO MOLINER

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: