Skip to content

Un altre món és possible

Març 10, 2010

Hi ha revolucions que no surten als llibres d’Història ni acaben amb matances o guerres. Hi ha lluites en que tothom guanya. Hi ha un món on tot això és possible. Anantapur no és una llegenda per explicar a la canalla abans d’anar a dormir. És un lloc on la força de la gent és capaç de vèncer les dificultats. Els seus nens i joves han estat els principals motors perquè a Espanya es conegués una obra que va més enllà de la típica ONG.

Nens d'Anantapur

El prestigi que s’ha guanyat merescudament la Fundació Vicente Ferrer durant els darrers anys es palpa en cada un dels seus membres. Gent compromesa amb la regió i orgullosa de la seva gent i del que poden arribar a fer amb una mica d’ajuda. Fugint de la simple caritat aquests homes i dones han forjat un futur més digne per al seu poble.

Gairebé tot li deuen al carisma de Vicente Ferrer malgrat ell sempre els donava el mèrit de tot als mateixos protagonistes d’aquesta gran aventura que ha dignificat fins a l’inimaginable un racó perdut d’un dels llocs més pobres de India.

Si algú encarna aquest esforç per superar tot tipus d’adversitats és en Lancy Dodem. Des del seu naixement ha estat molt a prop de tots els somnis de Vicente Ferrer. El seu pare ja començà amb ell ajudant-lo en la selecció de personal. La seva mare era la cuinera del grup. Ara és l’home de la Fundació a Espanya i reparteix el seu somriure amb una naturalitat que ajuda a entendre el que està fent la Fundació. Convidat a les jornades de Comunicació Blanquerna, amb la seva tranquil·litat i la mirada que reflexa la llum de Vicente Ferrer ens ha ensenyat la realitat d’Anantapur.

Ell mateix, amb 34 anys, en comptes de ser un pobre camperol sense cap mena de futur, és un jove que ens sorprèn parlant en un correcte castellà. Les seves explicacions sobre la tasca que realitzen engresca a qualsevol a seguir-lo en aquest projecte.

Nens amb futur, joves amb esperança

La gran quantitat de projectes que es destinen a la millora de les condicions d’higiene i cultura dels nens d’Anantapur ha permès que ja hi hagi la primera generació de joves que tiren del carro. Als nombrosos adults que han fet possible fins ara tot el que la Fundació duu a terme, ara s’afegeix la força del jovent. Un jovent orgullós d’haver participat dels projectes, primer com a destinataris i ara com a motor dels mateixos.

No hi ha tema que ajudi a millorar les condicions de vida i dignitat de la gent d’Anantapur que la Fundació no tracti. Educació, treball, vivenda, sanitat, ecologia, energies renovables, promoció de la dona, lluita contra la discriminació de castes especialment en la dignificació dels dàlits, ajuda als discapacitats entre d’altres. Res escapa a l’interès de la Fundació per complir amb el somni de Vicente Ferrer: Acabar amb la pobresa.

Lancy Dodem a les Jornades Blanquerna

Ser dona: de problema a oportunitat

Especial interès té tot el que envolta la promoció de la dona des de l’educació de les nenes traient-les d’un futur que les reduïa al no-res. Molts dels projectes les tenen per destinatàries directes, especialment aquells que donen recursos i eines per no dependre de ningú. Així els canvis econòmics que s’estan produint a la regió tenen com a motor a les dones. Unes dones que cada vegada són més conscients de la seva dignitat i que amb la millora de les seves vides milloren també les de les seves famílies. Elles són les que garanteixen la transmissió del valors que han fet gran el seu projecte.

Però no es tracta de que siguin bones mares de família, simplement. Els seu futur pot ser el que elles vulguin. La universitat no és només un somni. Les primeres dones becades per la Fundació ja estan a les aules universitàries. La seva condició de dones i de dàlits en la majoria dels casos no és ara un problema sinó una oportunitat.

La revolució silenciosa

Amb aquest nom s’han referit molts a la feina que fa la Fundació des de fa 14 anys. Impacta veure com amb pocs recursos però ben empleats els fruits són tan espectaculars. Veient les aules de qualsevol de les més de 1700 que hi han per Anantapur, sense cadires ni taules, amb els nens asseguts a terra un es pregunta si deuen saber que és el fracàs escolar. L’entusiasme amb que els nens i nenes escolten la lliçó és la millor garantia de que la revolució té tot el futur per endavant.

Una revolució que també afecta als milers de ciutadans que recolzen amb els seus donatius la tasca de la Fundació. Són els padrins i els socis col·laboradors sensibilitzats amb el comerç just, la promoció de les dones, l’alfabetització de tota la població.

Tot això no és només un projecte. Els fruits de tot el que s’està fent ja es comença a visualitzar en els joves que van agafant la responsabilitat dins les seves comunitats. Joves mestres, metges, agricultors, tothom és part d’una revolució que consisteix en creure que cap obra bona es perd.

Vicente Ferrer envoltat de nens

Però la revolució silenciosa arriba a tots els racons. La utopia que un dia va somiar Vicente Ferrer està agafant cos de forma increïble. Aquella “ciutat de l’infinit” que semblava una idea esbojarrada és ara una regió sencera que surt de la pobresa extrema. La llibertat per poder triar el seu propi destí, que sempre volgué per tots els habitants d’Anantapur és més a prop. Apropar-se a la realitat de la Fundació és assumir que davant la pobresa del món no podem ser simplement espectadors còmodament asseguts al sofà de casa nostra. Ho tenia molt clar: si sentim alguna cosa hem d’actuar, perquè com ell mateix deia sovint: “La pobresa no està només per comprendre-la sinó també per solucionar-la”.

ANNA VILA VILAJOSANA

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: