Skip to content

“Aquest any volem construïr cinc mil cases”

Març 9, 2010

Lancy Dodem fotografiat per El Punt.

Lancy Dodem, procedent d’Anantapur, al sud de l’Índia, és portaveu a Espanya de la Fundació Vicente Ferrer i membre del departament de comunicació de l’oficinal central d’aquesta ONG, a Barcelona. Dodem ens presenta el resultat de l’obra iniciada per Vicente Ferrer. Aquest home és un clar exemple de com l’apadrinament ha fet possible canviar la qualitat de vida de centenars de nens a l’Índia.

– Actualment, quina és la seva funció com portaveu de la Fundació Vicente Ferrer?

La meva funció com a portaveu de la Fundació Vicente Ferrer consisteix en promocionar-la, explicar els projectes i el treball que realitzem a l’Índia i sensibilitzar a la població espanyola.

– En quines circumstàncies i quan va conèixer vostè a Vicente Ferrer?

El meu pare va ser un dels primers col·laboradors de la Fundació a l’Índia. Es va casar amb la meva mare, que va passar a ser la cuinera de la família Ferrer. Jo vaig néixer i creixer a casa seva, si he estudiat és gràcies a ell, perquè el meu pare va morir molt jove.

– Actualment, si no estic malament informada, la Fundació Vicente Ferrer ha començat a treballar fora d’Anantapur, significa això que el treball a Anantapur ja ha acabat?

La Fundació segueix en marxa a Anantapur però volem arribar més enllà i hem començat a treballar en un districte veí, el districte de Karnool. Allà implantarem els mateixos projectes que estem desenvolupant a Anantapur.

Tenen algun nou projecte de futur en ment?

Vicente sempre tenia noves idees. Els projectes van creixent, aquest any volem construir cinc mil cases. Vicente estava molt preocupat pels malalts mentals així que estem estudiant la possibilitat d’obrir un centre psiquiàtric per a ajudar a aquests pacients.

Si algú vol viatjar per poder veure al nen que han apadrinat, vostès oferixen algun tipus d’ajuda? És a dir, organitzen viatges per preparar la trobada o cadascú ha d’anar pel seu compte?

Hi ha dues formes. La Fundació ofereix viatges organitzats a través dels quals es fa una ruta turística per l’Índia i al final anem a la Fundació per a conèixer els projectes i al nen apadrinat. Si algú vol viatjar pel seu compte, la Fundació li ofereix allotjament, menjar, visites guiades als projectes i visita al nen apadrinat.

Els diners que donan aquells que tenen un nen apadrinat, com ho distribuïxen?

La nostra organització treballa en un projecte integral basat en sis sectors: educació, sanitat, discapacitats, habitatge, ecologia i dona. Invertint els diners en aquests sis sectors ens vam assegurar de proporcionar les millors condicions al nen.

– Anteriorment ha comentat que un dels projectes en què treballa la seva fundació és en l’ajuda a persones discapacitades. De quina manera les ajudeu?

Treballem oferint-los-hi educació especial en centres dissenyats especialment per a ells. També tenim centres de ortopèdia on es realitza material ortopèdic i es facilita fisioteràpia. Tenim un centre de paràlisis cerebral i una universitat per a invidents. També tenim centres d’artesania on les noies discapacitades realitzen treballs d’artesania que després es venen com comerç just.

– Com us donen suport les institucions del Govern?

La Fundació té alguns projectes conjunts amb el Govern encara que les administracions tenen els seus propis projectes. Quan s’uneixen els dos es facilita el poder treballar ajudant a més gent.

Vicente Ferrer

Nens d'Anantapur.

– Des de la Fundació va començar a treballar, com s’ha vist l’evolució de les generacions que ja s’han pogut aprofitar de les seves ajudes?

En 40 anys hi ha hagut molts canvis. En els anys 70 havia, per exemple, en una escola 10 nens i 2 nenes. Ara, en les escoles, hi ha el mateix nombre de nenes que de nens. Les dones que abans no sortien de casa, ara tenen les seves associacions i lluiten per la seva independència econòmica realitzant els seus propis projectes. Els nens discapacitats que eren tractats per les seves famílies com éssers sense futur ara acudeixen a les escoles, estudien a través del braille i aconsegueixen elaborar el seu futur. Abans calia convèncer als pares que els nens deixessin de treballar i anessin a escola. Ara són els propis pares els quals volen que els seus fills estudiïn. Els fills tenen ara els seus propis somnis, no viuen només per complir els somnis dels seus pares.

– Creu vostè que la Fundació Vicente Ferrer és mereixedora del premi Nobel aquest any? Per què?

Vicente Ferrer va estar proposat diverses vegades per  rebre el Nobel de la pau. Ara ell ja no està però el seu projecte es continua realitzant, després de 40 anys, d’una forma integral per poder erradicar la pobresa. És una organització que s’estableix i té la voluntat de romandre vigent. El premi ens serviria per poder donar a conèixer l’organització en altres països i augmentar la difusió dels seus projectes. D’aquesta manera seria més fàcil arribar a la gent o ampliar ajudes. Cal dir que no només la Fundació mereix aquest premi, altres ONGs que treballen de forma contínua i transparent són mereixedores del mateix reconeixement.

Lancy Dodem.

JENNIFER MUR ESPINOSA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: