Jordi Évole, més conegut com "El Follonero", el dia de Sant Jordi

Actualment presenta el seu propi programa, Salvados i segueix de col·laborador a Buenafuente. A més aquest any ha presentat Mejor pedir perdón que pedir permiso, llibre on explica tots els secrets del seu programa.

Jordi Évole o El Follonero?

El Follonero.

Quin personatge popular t’agradaria que vingués a que li firmessis el llibre?

Hugo Chavez.

Quin personatge dels que has entrevistat t’ha causat millor impressió?

Miguel Bosé i Aitana Sànchez Gijón.

I la pitjor?

Joan Laporta.

A qui t’agradaria entrevistar al teu programa?

A Osama Bin Laden.

Per què no firmes a Cornellà?

(rialles) Perquè no m’ho han proposat, però si m’ho proposen hi vaig.

Qui és el seu humorista per excel·lència?

Miguel Gila.

Buenafuente o Wyoming?

Buenafuente y Wyoming.

Entre Telecinco, La Sexta, TV3 i TVE ¿et quedes amb…?

La Sexta.

On està fet la foto de la portada del teu llibre?

Està feta en un bar d’una colònia industrial a Esparreguera, i en la que surto despullat (la foto de la contraportada) en un estudi.

Com acaba el Yoyas treballant com col·laborador a Salvados?

Doncs un dia el vaig conèixer, em va caure bé i vaig pensar que aniria perfecte amb l’estil del programa.

En els últims mesos, alguns dels rostres més coneguts de La Sexta han fixat per Telecinco. T’agradaria ser el pròxim “afortunat”?

No, prefereixo seguir a La Sexta, ja que aquí puc fer el que vulgui i potser a Telecinco no tindria la mateixa llibertat.

Fa poc va entrevistar al polèmic Josep Anglada, fundador i president del partit polític Plataforma per Catalunya. Va ser incomode el passeig amb ell per una de les zones amb més immigrants de Vic?

Josep Anglada es va sentir realment molt incomode al veure’s rodejat per tants immigrants. Però jo, en canvi, em vaig divertir bastant.

Com va sorgir l’idea de la processió a Londres?

Anàvem borratxos.

Després del que vas fer el dia de la Loteria amb personatges infiltrats que asseguraven que els hi havia tocat la loteria, de fer la processió de Setmana Santa a Londres…Que és lo pròxim?

(rialles) Lo pròxim serà el que se’ns acudeixi a mi i a tot l’equip prenent unes cerveses.

Per acabar, que has esmorzat avui?

Un cafè.

GLORIA BERLANGA LOZANO

Joaquin Lorente, escriptor barceloní signant a la seva terra

Que és el que li va impulsar a fer aquest llibre?

Crec que tot el que necessitem a la nostra vida ho tenim al pis de dalt, esforçant-nos podem conseguir qualsevol cosa i volia transmetre-ho a aquesta societat tan pessimista.

Per què 84 idees?

Perquè ja en tenia prou amb tantes. Crec que són suficients per a sapiguer escollir bé el teu camí.

En el llibre afirma que hi han hagut personatges excepcionals en la teva vida que t’han inspirat en fer aquest llibre. Qui son?

En l’àmbit de la publicitat Bill Bernbach i en l’escriptura Tom Wolfe.

El principal tret del teu caràcter?

Energia i suavitat

La qualitat que prefereixes en una persona?

Talant

El teu somni de benestar?

Escriure en pau

On desitjaria viure?

Formentera

Que detestes més que res?

L’ estupidesa

Quin do natural voldries tenir?

Ser guapíssim

Manes o convènces?

Sempre intento convèncer

Et consideres una persona afortunada? Per què?

Molt. He sapigut treballar l’atzar i aprofitar les oportunitats que se’m presentaven a la vida.

En el llibre remarques que en aquesta vida has de menjar-te als altres perquè sinó et menjaran a tu, com creus que has actuat respecte aquest dit?

He menjat molt i a molta gent, però ara estic fent la digestió.

El teu hobby?

Estar amb la meva dona.

Quin es el teu lema?

“Lucha mucho por lo que desees”

SILVIA DESVALLS MORENO

Rafael Vallbona atenent al Tres Quarts de Dotze

Rafael Vallbona és periodista, guionista de ràdio i televisió i professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Actualment, també col·labora a el diari El Punt i El Mundo.

Quines són les tres característiques que et defineixen?

Treballador, crític i obstinat.

Què volies ser de gran?

Escriptor.

Quins van ser els teus ídols?

Jack Kerouak i Rolling Stones.

Què acostumes a fer en el teu temps lliure?

Vaig en bici.

Quin autor et va portar a escriure llibres?

Joaquim Carbó.

Què t’agrada més escriure novel·les o poemes?

Poemes.

Quin és el teu llibre preferit?

A la carretera de Jack Kerouak.

Quin gènere literari t’agrada més?

La poesia.

Quin tipus de novel·la és el que prefereixes?

Les novel·les policíaques.

A què li dediques més hores: ràdio, premsa o televisió?

A la premsa.

En quin mitjà de comunicació et sents més còmode treballant?

En premsa.

Quin és el programa de televisió que t’agrada més?

No miro la televisió, només la miro per veure el Tour de França.

I el teu programa de ràdio preferit?

Catalunya informació.

La teva pel·lícula preferida?

Casablanca

Quin és el director de cine que t’agrada més?

Woddy Allen

Quin gènere cinematogràfic prefereixes?

El cinema d’autor.

Les notícies les llegeixes en paper o en digital?

De les dues maneres i simultàniament.

Es farà una nova temporada del teu programa televisiu de Carreteres Secundàries?

Si començarem a rodar la tercera temporada el 25 de maig.

Descriu la diada de Sant Jordi en tres paraules.

Autoestima, festa i catalanitat.

Cada llibre que signes té la mateixa dedicatòria?

Sempre són totes diferents

ELENA RAMÓN DONLO

Gemma Lienas signant en una llibreria el dia de Sant Jordi

La autora también ha escrito ensayos, desde un punto de vista feminista, sobre diferentes temas ligados a la mujer en nuestra sociedad actual. Algunos ejemplos son Rebeldes, Ni putas ni sumisas o Quiero ser puta.
Entre otros premios se le han concedido a Lienas el Premio Odissea de 1999, el Premio Ramón Muntaner de literatura juvenil (1987) o el Ramón Lull de las Letras Catalanas 2003.

Una persona trilingüe como usted que habla castellano, catalán y  francés, ¿En qué lengua se siente más cómoda a la hora de escribir?

Indudablemente en catalán o en castellano. El francés no es un idioma que domine del todo.

Su último libro El diari grog de la Carlota hace referencia a las drogas, ¿Por qué amarillo?

Porque el amarillo es una señal de peligro y este libro pretende advertir sobre la peligrosidad de las drogas.

¿Cuál considera que es su droga en esta vida?

El chocolate negro, sin duda.

¿Está a favor de que se apruebe la ley anti tabaco en España?

Totalmente, ya es hora.

España es uno de los países con mayor índice de consumo de cocaína. ¿Fue quizás este hecho una de las razones por las que decidió publicar este libro?

Sí. Me sorprendió mucho conocer la estrecha relación que hay en este país entre fracaso escolar y consumo de marihuana. Lamentablemente considero que hay una trivialización por parte de los jóvenes en cuanto a las drogas y ese es un hecho que me preocupa particularmente.

Casi 50  mujeres víctimas de violencia de género en lo que va de año, ¿Cómo definiría este hecho?

Pienso que hace falta un profundo cambio de las mentalidades a través de la educación en este país.

¿Está preparada una chica de 16 años para decidir por ella misma si quiere abortar o no?

Si está preparada para mantener relaciones sexuales también lo está para abortar, de eso no hay duda. Aunque, evidentemente, siempre es mejor si mantiene una buena relación con los padres para que éstos la puedan aconsejar y guiar en un momento tan duro.

La depilación femenina, ¿Una cuestión machista fomentada por los hombres o la han impuesto las propias mujeres?

Seguramente en su orígen fue un hecho que impulsaron los hombres pero hoy en día ninguna mujer no se depila si no quiere por lo tanto es una tradición que nosotras mismas queremos mantener.

¿Prohibiría a las adolescentes que van al instituto ir con un pañuelo en la cabeza?

Creo que estas chicas pueden hacer lo que quieran en su ámbito familiar pero si las normas del colegio impiden que vaya con pañuelo a clase pienso que lo han de respetar y quitárselo-

¿Considera que la programación de la televisión está adaptada al público infantil  actualmente?

No mucho la verdad. Hacen falta programas de más calidad.

Si tuviera una segunda vida, ¿Qué profesión escogería?

Si supiera cantar bien sería cantante de ópera. Me fascina.

¿E-book o libro de papel?

La verdad es que tengo dos e-books en casa y los utilizo con frecuencia pero considero que se pierden muchas cosas con ellos, como, por ejemplo, no saber qué está leyendo la otra persona
porque no puedes ver la portada. En definitiva lo que se pierde es memoria visual.

Una amante de la cocina como usted, ¿Qué plato recomendaría por encima de todo?

Un buen tallín de cordero, es esquisito.

ANNA BOGGIO OLIVARI

Arcadi Alibés signant el seu llibre "Córrer per ser feliç"

Descriu-me amb una frase el que transmet el llibre?

La passió per córrer

Quina persona del teu entorn et va animar a escriure el llibre?

Vaig ser jo mateix que em vaig animar, ja que volia explicar l’itinerari que m’ha portat fer els 100 maratons

Quin ha estat el teu mite referencial en el món de l’atletisme?

Domingo Catalán

Després de participar en 100 maratons, quina fita et queda batre?

Simplement poder continuar fent l’esport  que més m’agrada

Et costa dormir la nit abans de participar en una marató?

Si, sempre hi ha aquell neguit de nervis

Quin és l’estirament que no recomanes abans de córrer?

Jo sóc de fer sempre els estiraments després, ja que abans no es gaire recomanable.

I un aliment recomanat després d’una cursa?

Jo sempre al acabar una competició menjo el que em ve de gust, per exemple un Hot Dog…

I una beguda no recomanada ni abans ni després?

Sóc partidari de no fer invents estranys amb l’avituallamentDurant alguna competició en què has participat, quina és la cosa més absurda que t’ha arribat a passar?

A Nova York em vaig deixar el chip a l’hotel, aquell dia vaig haver de córrer el doble.

Ets més de córrer per asfalt, per circuits de terra o per una pista tancada?

Per circuits de terra

Si et proposessin fer la volta al món corrent, acceptaries el repte?

Perquè no, de fet pràcticament hi ha he fet mig món corrent.

Quin marató prefereixes el de Barcelona o el de Nova York?

El de Nova York.

Per què?

Simplement per ambient.

A part dels maratons en el món de l’atletisme hi ha la mitja, curses populars, cros…; Quines són les tres més importants que sempre tinguis a la teva agenda?

La Marató de Barcelona, el Cros de l’Ametlla de Merola i la Cursa de Canovelles.

Creus que l’atletisme s’està potenciant prou en el territori català?

Sí, a Catalunya tenim un atletisme popular molt bo per la salut física.

Canviant d’aspecte, sabem que ets molt del Barça, si aconsegueix remuntar dimecres i plantar-se a la final del Bernabeu, t’animaries a córrer pels carrers de Madrid amb la samarreta del Barça?

Ho he de pensar encara, però crec que estaria bé

I acceptaries banyar-te a la Cibeles?

Si hem de guanyar la Champions, endavant.

Què en penses del Villarato és real o només una pura ximpleria?

És una pura invenció.

També ets un amant del món del ciclisme, què prefereixes el Tour de França o el Giro d’Itàlia?

El Tour, ja que és un dels clàssics del juliol.

Sobre l’aspecte de les consultes populars per la Independència de Catalunya, creus que resulten positives pel país?

Sí, serveixen per estar d’acord i decidir el futur.

Per últim el dia de Sant Jordi ha de ser feiner o festiu?

Feiner.

DAVID PRATS JIMÉNEZ

Jair Dominguez signant el seu llibre a la Llibreria Proa el dia de Sant Jordi

Bona tarda Jair, gravarem les teves respostes amb la càmera, així quedarà constància de tot allò que dius i a més no hauré d’escriure.

Ah molt bé, això es porta molt ara.

El teu llibre és una autobiografia?

No. És basat en fets irreals.

Quantes vegades t’han preguntat avui si Jesucrist era marica?

Doncs no gaires, unes tres o quatre vegades. Però si em pregunten sempre he de respondre que no ho sé.

Per quan la versió de Mahoma?

No, no, per si de cas. Una cosa és ser polèmic i una altra “gilipolles”, així que de moment m’estimo la meva vida.

Has treballat com a guionista a Buenafuente. Creus que Berto és el nou
Buenafuente?

Això li fa molta ràbia al Berto, però és un Buenafuente diferent.

No creus que l’estan ficant de mica en mica per a que ja ens sigui familiars?

Jo crec que si, per veure si cola, però el Berto és diferent, té les seves coses i realment té molt a donar i a aportar.

El Chiki Chiki: Una gratificant sorpresa o un malson?

Un malson per al pobre David Fernández. Per a nosaltres no que estàvem de puta mare darrera i no se’ns veia.

Santi Millan o José Corbacho?

Mmmm.. Santi Millan. Però per molt poca diferència.

Oscar Andreu o Oscar Dalmau?

Els dos.

Candela Figueras o Monica Planas?

(Riure) Són molt diferents, però me les he de quedar les dos pels seus valors… Molt diferents.

A l’estudi de RAC1, croqueta o tombarella?

Croqueta.

Vale Calle o Pressing catch de Telecinco?

Ostia Vale Calle! Per poca diferència però. John Cobra m’ha robat el cor en dos anys d’existència, molt més que tota la meva infantesa de Pressing Catch.

Twitter o Facebook?

Twitter, sempre.

Radio o tele?

Radio.

Creus que la radio en 3D funcionaria?

Ostia, doncs si. En Dolby Surround.

Analògic o digital?

Depèn per quines coses, però segurament digital.

Lost o Mad men?

Lost, tot i que la sisena temporada m’està decepcionant bastant.

Humor Muchachada Nui o humor Los morancos?

Los Morancos. Tenen molta més trajectòria. A més Muchachada Nui m’ha acabat cansant, i és una pena perque m’agradava molt.

Cinema d’autor de Woody Allen o tot-terreny com Steven Spielberg?

Spielberg.

Per quan un programa per Jair Domínguez?

Buf, espero que mai, perque això voldrà dir que estic a prop de la meva mort.

Per què vedell consagrat?

Doncs simplement perque un sud-americà em va treure al Twitter el nom de Jair Dominguez.

Algun consell per a un futur periodista?

Si vols ser un periodista famós, omple de paraulotes els teus textos.

Molt bé, moltes gràcies “cabró”.

CARLOS FANECA SORIA

Toni De La Torre a la diada de sant jordi firmant llibres als fanàtics de les sèries

Actriu preferida de sèries?

Lauren Graham

Actor preferit de sèries?

Terry O’Quinn

Actriu que menys t’agrada?

Courtney Cox

Actor que menys t’agrada?

Ian Somerhalder

West Wing o Mad Men?

West Wing

Creus que House es quedarà amb la Cuddy?

Si, axiò espero.

Personatge que més t’assembles de Friends?

Chandler

Ets de cafès o de tes?

Cafè

How I Met Your Mother una rèplica de Friends o alguna cosa més?

Alguna cosa més però tampoc gaire més.

Chandler, Ross, Joey, Rachel, Monica o Phoebe?

Joey

Estàs a favor o en contra de les sèries passades a la gran pantalla?

En contra

Quantes sèries veus actualment?

Una dotzena

Què és el que t’engantxa més d’una sèrie: els personatges, el guió, el suspens…?

La història

Creus que aconseguiran solucionar tots els enigmes de Lost?

Ni de conya

Si estiguessis en la illa de Lost qui seria el teu aliat?

Benjamin Linus

Personatge que més t’ha inspirat?

Dexter

I el que més admires?

Locke

Les sèries en V.O o  traduïdes?

Versió Original

Els Simpsons o Padre de Familia?

Els Simpsons

I per últim la millor serie de totes és:

Seinfield

JÚLIA VALLS TORREJÓN

Marta Carnicero signant llibres el dia de Sant Jordi a Barcelona

Com una jove com tu entra al món de la cuina?
M’agrada des de petita; amb 7 o 8 anys m’agradava ficar-me a la cuina i preparar dolços o pastissos i ja no vaig parar.

Com es passa de la pràctica a la teoria en termes de cuina?
Després que em publiquessin el primer llibre, ara fa 6 anys, l’editorial va començar a fer-me encàrrecs perquè n’escrigués d’altres.

Quants llibres has publicat?

Cinc llibres

Quan vas presentar el teu últim llibre?
Vaig presentar-lo el passat dia 20, just abans de sant Jordi. Va ser un èxit d’afluència de públic, amb més de 170 persones.

Cada cop s’editen més llibres de cuina, això significa que hi ha més interès en cuinar millor?
Vull pensar que sí, que no es tracta només d’una moda.

El cuiner neix o es fa?
Crec que totes dues coses. N’hi ha que neixen, perquè són intuïtius i gaudeixen cuinant. Però també se’n pot aprendre.

Amb el temps ha canviat la forma de cuinar?
Ara no fem coccions tan llargues, ni plats tan energètics com abans. Ni tenim tant de temps per dedicar a la cuina que fa uns anys.

Creus que als joves els interessa aprendre a cuinar i menjar bé o prefereixen el menjar escombraries?
Suposo que hi ha de tot, i que tot depèn de l’educació que es doni als joves. Si se’ls ensenya a menjar bé, segurament acabaran rebutjant el menjar escombraries.

La Thermomix substitueix a la cuina tradicional?
De cap manera! Per mi tan sols representa un complement, que pot estalviar-nos temps a l’hora de cuinar.

Quin és el teu plat preferit?
En tinc molts; entre els meus preferits hi ha la majoria de receptes de cuina japonesa.

Quin de tots els teus plats té més èxit?
Depèn de per qui el prepari. Crec que el secret està en adaptar-se al que l’altre té ganes de menjar.

Quina seria la teva dieta ideal?
Qualsevol que sigui variada i a base d’ingredients de bona qualitat.

Quin és el teu canapè preferit?
M’agraden molt les torradetes amb carn de cranc picada, alvocat i maionesa.

Què opines sobre el menjar mediterrani?
M’agrada.

I sobre la cuina de disseny?
Que és viable, sobretot, en la cuina professional.

Cuina de disseny o cuina casolana?
Totes dues, cadascuna en el seu moment.

El teu últim llibre publicat és Festa a la cuina però creus que la festa està a la cuina o al plat?
No! Crec que podem passar tan bons moments preparant els plats com degustant-los un cop estan fets.

Em podries dir algun plat per a nens que no sigui pasta ni carn arrebossada?
A les meves filles els agrada tota mena de peix. Quan els el preparo en papillota (en un paquet de paper d’alumini tancat, al forn) els encanta descobrir-ne la sorpresa.

Quin plat destacaries perquè el facin els més menuts de la casa?
A les meves petites els agrada molt fer galetes o qualsevol cosa que es pugui pastar amb les mans.

Quin és el teu ingredient secret que fa que els teus plats siguin diferent als de la resta?
Vull pensar que és el fet que penso en aquells que han de menjar els plats i els adapto al seu gust.

Què diferencia a un simple cuiner d’un bon cuiner?
Les ganes de fer-ho bé.

JENNIFER MUR ESPINOSA

Picanyol, el popular autor d'Ot el Bruixot

Quins còmics llegies de petit?

Molts, però principalment un que es deia Blek el gigante.

T’han inspirat en les teves creacions?

No. Qui em va inspirar va ser en Tintin.

Si ara comencessis de nou faries el mateix tipus de dibuix?

La veritat que no ho sé.

Tintin o les tres bessones?

M’agraden tots dos però en Tintin.

Manga contra cartoons? Hi ha una altra camí?

El manga és molt extens, aleshores jo et podria criticar algun manga, com també ni han d’altres que són molt bons.

Contes, acudits o passatemps?

Contes i acudits, els passatemps no massa.

Humor mut més fàcil o més difícil?

Més difícil. Ha de ser molt sintètic. En l’ humor en paraules, un mal acudit el pots disfressar amb paraules gracioses o amb una mica de  rotllo però allò és un mal acudit. En canvi, en l’ humor mut un mal acudit és un mal acudit i no té salvació.

Buster Keaton o Charles Chaplin?

Buster Keaton, claríssimament. A més a més m’agrada molt que m’ho hagis preguntat.

Més internacional o més local?

M’agraden les dues coses. El que és important és que sigui bo.

Llibre preferit?

Terra dels homes de Saint-Exupéry

Dibuixant preferit?

Hergé. El del Tintin.

Jocs en paper o ordinador?

A mi m’agraden més en paper.

Quin joc t’agrada més dels que has inventat?

Estèticament tinc 4 laberints que són molt macos i molt treballats.
Il·lustrar o inventar?

Inventar.

Tants anys i els personatges no es fan vells… es nota?

Excepte en Princep valent que deu ser l’únic personatge de còmic que es va tornant vell.

Éssers màgics o terrenals?

En realitat val més terrenals.

Com s’adapta un personatge als nous temps?

Jo això no ho he fet. Si que hi ha una adaptació que és inconscient, que no te la proposes. Sense adonar-te’n t’hi adaptes però allò de proposar-t’ho dient: Ei que me de posar el dia, que aquest està de moda… això no ho he fet mai.

L’Ot el bruixot… com va sorgir?

Va sorgir aquí al passeig de Gracia un dia que jo anava pel carrer i em va venir al cap inesperadament. És l’únic personatge que ha vingut d’aquesta manera, sense jo proposar-m’ho.

Per què aquest nom?

El nom li va posar l’Albert Jané de Cavall Fort. Jo quan el vaig oferir allà vaig dir que es podria dir el bruixot. Ells em van dir: Home no! Havia de tenir un nom. I  l’Albert Jané li va posar aquest nom.

T’agradaria poder viatjar en el temps com Ot el bruixot?

Si. M’agradaria veure com era la edat Mitja.

Perquè acostuma a rebre el mussol si només mira?

Si, pobre bèstia. No ho sé. Quan se’m va acudir el bruixot va aparèixer allà un mussol que jo no sabia que hi feia. També va aparèixer una senyora que l’empaitava amb l’escombra. Vaig haver de reflexionar. Què hi fa aquesta senyora aquí? Hi ha coses que les he hagut d’ intentar entendre, no? O el policia que l’empaita amb una porra. Aleshores vaig haver de pensar: Però perquè l’empaita el policia amb una porra? Doncs és clar, perquè el bruixot comet petits delictes. Va pel carrer i converteix un fanal amb una escombra. Home això no es pot fer! El fanal és de l’ajuntament!

El còmic és una altra manera de fer literatura?

Si, claríssimament. Molt proper al cinema.

Com veus el futur del dibuixant?

Aquí hauria de fer un pronòstic. Espero que bé. Jo crec que el que convé molt és que el dibuixant del nostre ram, del còmic, de la il·lustració, nosaltres som gent que expliquem histories amb els dibuixos. Si el dibuixant és capaç de crear histories i de crear personatges té futur. Ara bé, si ens limitem a un dibuix que sigui més o menys impactant o modern, i només hi ha això la cosa pinta negre.

Sempre crees tu les històries? O tens ajudants?

Jo quan vaig començar volia ser dibuixant i que els altres hem fessin els guions, però els editors van veure que jo era millor guionista que dibuixant. Em van obligar a mi a inventar-me les histories.

Què penses dels nous contes?

No es pot generalitzar. N’hi ha que estan molts bé. Hi ha gent capaç d’explicar una historia ben explicada i de crear personatges. Hi ha contes que res, són una cosa bastant buida. Però això ha passat sempre, no només ara.

T’esperaves que Ot el bruixot duraria fins el 2010?

No ni pensar-ho! Em pensava que duraria quatre dies. Em pensava que seria un personatge modestet que serviria per omplir forats a les revistes però no pensava de cap manera que tindria tant èxit. Jo esperava tenir èxit amb altres projectes que tenia però amb aquest no.

ANNA VILA VILAJOSANA

El Degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna entregant un dels Premis Blanquerna a dos estudiants

Tot seguit, Esteve Miralles ha lliurat el Premi Extraordinari a Josep M. Benet i Jornet per la seva trajectòria com a guionista de vàries series de televisió com Poble Nou, Laberint d’ombres, Mirall trencat o Ventdelplà. Miralles ha alabat al premiat de tal manera que Benet ha hagut de parar-li els peus. Segons Miralles, Benet ha participat en més de 1000 hores de ficció dramàtica al llarg de la seva vida.

Quan Benet ha recollit el premi, modestament, ha recordat als seus companys perquè “sempre han estat esforços col·lectius”. S’ha sentit molt afortunat i content de rebre aquest premi, i com que no sabia què dir a l’hora de recollir-lo, va decidir fer un petit guió de 6 seqüències de tres personatges: Moira, Roger i Domènec, cadascun 18 anys més gran que l’altre. Molt proper i apassionat ens ha explicat que potser seria una mica avorrit (quinze pàgines) i que ja tindríem temps de riure amb “els d’APM?”. La força del guió l’hem trobat als diàlegs interiors que tenien els personatges amb ells mateixos. Per part dels estudiants, els aplaudiments han estat poc efusius i bastant compromesos, ja que molts s’han passat l’estona de lectura parlant amb el del costat.

"Obrers" de l'APM? abans de rebre el premi

Per fi ha arribat el moment esperat per tothom, el Premi al Millor Comunicador de l’any 2009, APM?. Joan Tharrats ha diferenciat àmpliament programes normals de zapping amb l’APM?, que té un guió. Com que es tracta d’humor, Tharrats ha fet la introducció molt amena i divertida, fent referència a algunes icones socials. Per ell, les claus de l’humor són tenir intenció i contundència. I APM? té les dues coses. Tharrats li ha lliurat el premi al productor executiu, Carles Capdevila, i al director del programa, Guillem Sans. Capdevila ha estat molt còmic, i enlloc de llegir-nos l’acta, ha explicat que li donaven el premi com a programa de referència i àmplia penetració social; i segons Capdevila: “és la primera vegada a la vida que em feliciten per la meva penetració, i una àmplia penetració no la fa qui vol, sinó qui pot”. Guillem Sans ha estat més concís i ens ha posat directament un vídeo d’APM? dedicat als alumnes de la Blanquerna que, amb molt d’amor, els havien votat. Després del vídeo, la gent ha embogit i ho ha demostrat amb els aplaudiments, xiulets i crits dirigits a tot l’equip d’APM?.

JÚLIA BAS ANGLÈS