“No només calen idees, cal agafar les càmeres i treballar”

Avui, durant l’últim dia de les jornades s’ha celebrat l’acte sobre els nous valors del fotoperiodisme. A la conferència la moderadora i professora de la facultat, Sandra Balsells, ens ha presentat a tres dels fotògrafs més influents de la casa, Mattia Insolera, Edu Bayer i Lurdes R. Basolí.

D'esquerra a dreta: Edu Bayer, Mattia Insolera, Sandra Balsells i Lurdes R. Basolí

A l’acte els convidats han començat a explicar quins eren els valors del fotoperiodisme i el que més ha influït és el fet de que la fotografia és un llenguatge en si mateix, on la foto que un realitza és un reflex propi, en la qual plasmem la nostra pròpia essència, arribant a convertir els propis treballs fotogràfics en experiències vitals. Com ens diu Lurdes R. Basolí, Per què fotografiem el que fotografiem? Simplement perquè és una part d’un mateix, ja que la càmera és una eina que t’obliga a entendre’t i per que fotografiar el que som, sota la nostra pròpia experiència, és el que fa diferent la fotografia de cadascun.

Seguidament cada convidat ha anat presentant la seva trajectòria professional i personal. Edu Bayer treballa com fotògraf per a nombrosos diaris, com El País, La Vanguardia i Público. També ha elaborant grans exclusives, com la foto de la prostitució a la Boqueria, encara que diu que no es sent gens orgullós, perquè com explica, “m’hagués agradat explicar la història de les noies i en realitat elles van resultar més perjudicades després que apareguessin als diaris”. A més de les publicacions, ha elaborat diferents reportatges fotoperiodístics a diferents llocs del món, com Kosovo, Veneçuela o Rwanda.

Imatge de Edu Bayer

Ell ens parla sobre els dos blocs de la fotografia, el de la premsa diària i el del reportatge. Afirma que el paper de la fotografia en la premsa viu un moment de crisi, “S’esta abandonant la batalla per l’edició grafica” i la solució que ens dóna és que necessitem fotògrafs bons i que treballin sota l’experiència i que els editors sàpiguen quina foto han de triar, ja que com diu Bayer “El que sap no demana i el que demana no sap”. Sobre el tema dels reportatges, el que cal fer prèviament és elaborar els continguts i preparar-los bé, encara que després poden aparèixer variables en el moment de realitzar-lo.

Imatge de Mattia Insolera, "Serie Limbo"

Mattia Insolera, italià, assentat a Barcelona fa un any i mig, formava part de l’agència internacional Gracianeri abans que tanqués. Ell explica que “la raó del tancament és el nou escenari del fotoperiodisme, a causa dels arxius fotogràfics online, on la gent ven les seves fotos a preu de cost només per veure com apareixen als diaris. Un dels seus treballs més importants, el qual ens ha presentat avui és “Drets dels nàufrags”, on mostra la situació de l’abandó dels tripulants en sis ports del mediterrani.

Imatge de Lurdes R. Basolí

Per la seva banda, Lurdes R. Basolí ens presenta la seva última feina ”Violència als barris de Caracas”, la qual, com diu Sandra Balsells és un treball ”necessari i valent”. Basolí utilitza en aquest treball el recurs del blanc i negre, perquè per a ella és un element que ho fa més personal, ja que el projecte ha acabat sent el que més ha marcat la seva vida. Lurdes ha publicat al magazín de “La Vanguardia” a més de nombrosos reportatges fotoperiodístics que ha realitzat per compte propi. Basolí conclou dient que “Ara quan em sento bé o malament, faig fotos i això ho he aconseguit a través de l’experiència”.

CAROLINA DEL RÍO MOLINER