“L’humorista per excel·lència és Miguel Gila”
Jordi Évole Requena, més conegut com El Follonero es un humorista i guionista català que va estudiar comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar com a locutor a Radio Barcelona, després va seguir als informatius de Telecinco i la Cadena Ser i més tard com a guionista de La Cosa Nostra, programa presentat per Andreu Buenafuente, el qual el va donar a conèixer en el seu programa BFN, treballant com El Follonero.
Jordi Évole, més conegut com "El Follonero", el dia de Sant Jordi
Actualment presenta el seu propi programa, Salvados i segueix de col·laborador a Buenafuente. A més aquest any ha presentat Mejor pedir perdón que pedir permiso, llibre on explica tots els secrets del seu programa.
Jordi Évole o El Follonero?
El Follonero.
Quin personatge popular t’agradaria que vingués a que li firmessis el llibre?
Hugo Chavez.
Quin personatge dels que has entrevistat t’ha causat millor impressió?
Miguel Bosé i Aitana Sànchez Gijón.
I la pitjor?
Joan Laporta.
A qui t’agradaria entrevistar al teu programa?
A Osama Bin Laden.
Per què no firmes a Cornellà?
(rialles) Perquè no m’ho han proposat, però si m’ho proposen hi vaig.
Qui és el seu humorista per excel·lència?
Miguel Gila.
Buenafuente o Wyoming?
Buenafuente y Wyoming.
“La sort és l’atzar aprofitat”
Joaquín Lorente, nascut a Barcelona al 1943, és un dels publicistes espanyols més importants del segle XX. A més d’escriptor i catedràtic.
Lorente és fundador del grup de comunicació que duu el seu cognom, la qual va vendre per dedicar-se a escriure, i de l’agència MMLB amb la que va revolucionar el món de la publicitat.
Al 2009 va publicar un llibre que ha estat escrivint durant tota la seva vida anomenat “Piensa, es gratis”, i la publicació de la qual es va fer quan l’escriptor va considerar oportú.
Aquest llibre té l’objectiu de potenciar el talent als lectors. És una entrega per part de l’escriptor de tot el que ha viscut durant la seva vida. Un manual d’experiències que pot ser útil a tots els públics.
Joaquin Lorente, escriptor barceloní signant a la seva terra
Que és el que li va impulsar a fer aquest llibre?
Crec que tot el que necessitem a la nostra vida ho tenim al pis de dalt, esforçant-nos podem conseguir qualsevol cosa i volia transmetre-ho a aquesta societat tan pessimista.
Per què 84 idees?
Perquè ja en tenia prou amb tantes. Crec que són suficients per a sapiguer escollir bé el teu camí.
En el llibre afirma que hi han hagut personatges excepcionals en la teva vida que t’han inspirat en fer aquest llibre. Qui son?
En l’àmbit de la publicitat Bill Bernbach i en l’escriptura Tom Wolfe.
El principal tret del teu caràcter?
Energia i suavitat
La qualitat que prefereixes en una persona?
Talant
El teu somni de benestar?
Escriure en pau
On desitjaria viure?
Formentera
Que detestes més que res?
L’ estupidesa
Rafael Vallbona atenent al Tres Quarts de Dotze
Rafael Vallbona és periodista, guionista de ràdio i televisió i professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Actualment, també col·labora a el diari El Punt i El Mundo.
Quines són les tres característiques que et defineixen?
Treballador, crític i obstinat.
Què volies ser de gran?
Escriptor.
Quins van ser els teus ídols?
Jack Kerouak i Rolling Stones.
Què acostumes a fer en el teu temps lliure?
Vaig en bici.
Quin autor et va portar a escriure llibres?
Joaquim Carbó.
Què t’agrada més escriure novel·les o poemes?
Poemes.
Quin és el teu llibre preferit?
A la carretera de Jack Kerouak.
Quin gènere literari t’agrada més?
La poesia.
Quin tipus de novel·la és el que prefereixes?
Les novel·les policíaques.
A què li dediques més hores: ràdio, premsa o televisió?
A la premsa.
En quin mitjà de comunicació et sents més còmode treballant?
En premsa.
Gemma Lienas, nacida en Barcelona en 1951 es una escritora que apuesta sobre todo por novelas para adolescentes aunque también ha escrito algunas obras para público más adulto.
En varios de sus libros Lienas destaca a un mismo personaje: Carlota. Esta adolescente descubrirá el mundo de la sexualidad (El diario rojo de Carlota), el de la violencia de género (El diario Azul de Carlota), el de las drogas (su última novela El diario amarillo de Carlota) o la situación de la mujer en el mundo actual (El diario violeta de Carlota).
Gemma Lienas signant en una llibreria el dia de Sant Jordi
La autora también ha escrito ensayos, desde un punto de vista feminista, sobre diferentes temas ligados a la mujer en nuestra sociedad actual. Algunos ejemplos son Rebeldes, Ni putas ni sumisas o Quiero ser puta.
Entre otros premios se le han concedido a Lienas el Premio Odissea de 1999, el Premio Ramón Muntaner de literatura juvenil (1987) o el Ramón Lull de las Letras Catalanas 2003.
Una persona trilingüe como usted que habla castellano, catalán y francés, ¿En qué lengua se siente más cómoda a la hora de escribir?
Indudablemente en catalán o en castellano. El francés no es un idioma que domine del todo.
Su último libro El diari grog de la Carlota hace referencia a las drogas, ¿Por qué amarillo?
Porque el amarillo es una señal de peligro y este libro pretende advertir sobre la peligrosidad de las drogas.
¿Cuál considera que es su droga en esta vida?
El chocolate negro, sin duda.
¿Está a favor de que se apruebe la ley anti tabaco en España?
Totalmente, ya es hora.
España es uno de los países con mayor índice de consumo de cocaína. ¿Fue quizás este hecho una de las razones por las que decidió publicar este libro?
Sí. Me sorprendió mucho conocer la estrecha relación que hay en este país entre fracaso escolar y consumo de marihuana. Lamentablemente considero que hay una trivialización por parte de los jóvenes en cuanto a las drogas y ese es un hecho que me preocupa particularmente.
La passió per córrer
Arcadi Alibés, un dels periodistes esportius més veterans de Televisió de Catalunya, se sotmet a un qüestionari el dia de Sant Jordi sobre el seu últim llibre sobre les seves vivències personals en el món de l’atletisme que porta el nom de Córrer per ser Feliç.
Arcadi Alibés signant el seu llibre "Córrer per ser feliç"
Descriu-me amb una frase el que transmet el llibre?
La passió per córrer
Quina persona del teu entorn et va animar a escriure el llibre?
Vaig ser jo mateix que em vaig animar, ja que volia explicar l’itinerari que m’ha portat fer els 100 maratons
Quin ha estat el teu mite referencial en el món de l’atletisme?
Domingo Catalán
Després de participar en 100 maratons, quina fita et queda batre?
Simplement poder continuar fent l’esport que més m’agrada
Et costa dormir la nit abans de participar en una marató?
Si, sempre hi ha aquell neguit de nervis
Quin és l’estirament que no recomanes abans de córrer?
Jo sóc de fer sempre els estiraments després, ja que abans no es gaire recomanable.
I un aliment recomanat després d’una cursa?
Jo sempre al acabar una competició menjo el que em ve de gust, per exemple un Hot Dog…
I una beguda no recomanada ni abans ni després?
Sóc partidari de no fer invents estranys amb l’avituallament Read more…
Jair Domínguez és un dels guionistes més àcids del moment. Compaginant l’ingeni amb un bon grapat d’insults i paraulotes, converteix els seus guions i intervencions en moments divertidissims per a qualsevol espectador, sobretot per a l’espectador empordanès. Ha treballat de guionista a programes com Buenafuente, Polònia o Crackòvia, i actualment el podem escoltar al programa La Segona Hora a RAC1. El passat 15 de desembre, presentava el seu llibre “Jesucrist era marica.. i altres contes” un recull de contes curts, petits relats amb simpàtiques referències catalanes.
Jair Dominguez signant el seu llibre a la Llibreria Proa el dia de Sant Jordi
Bona tarda Jair, gravarem les teves respostes amb la càmera, així quedarà constància de tot allò que dius i a més no hauré d’escriure.
Ah molt bé, això es porta molt ara.
El teu llibre és una autobiografia?
No. És basat en fets irreals.
Quantes vegades t’han preguntat avui si Jesucrist era marica?
Doncs no gaires, unes tres o quatre vegades. Però si em pregunten sempre he de respondre que no ho sé.
Per quan la versió de Mahoma?
No, no, per si de cas. Una cosa és ser polèmic i una altra “gilipolles”, així que de moment m’estimo la meva vida.
Has treballat com a guionista a Buenafuente. Creus que Berto és el nou
Buenafuente?
Això li fa molta ràbia al Berto, però és un Buenafuente diferent.
No creus que l’estan ficant de mica en mica per a que ja ens sigui familiars?
Jo crec que si, per veure si cola, però el Berto és diferent, té les seves coses i realment té molt a donar i a aportar.
El Chiki Chiki: Una gratificant sorpresa o un malson?
Un malson per al pobre David Fernández. Per a nosaltres no que estàvem de puta mare darrera i no se’ns veia.
Santi Millan o José Corbacho?
Mmmm.. Santi Millan. Però per molt poca diferència. Read more…
El Dexter que portes dins
Toni De La Torre va nèixer al 1980 és un malalt de les sèries i ex estudiant de la Blanquerna. A part de “Las Series Que No Me Dejan Dormir” ha escrit “Descifrando El Misterio De Perdidos” (2006) ; “Dr. House: Guía Para La Vida” (2007) i “Tecnicas Para Ligar: F.R.I.E.N.D.S” (2008). Col·labora habitualment amb el diari Avui, el programa de radio El món a RAC-1 i les webs Vayatele.com i 3xl.net.
Toni De La Torre a la diada de sant jordi firmant llibres als fanàtics de les sèries
Actriu preferida de sèries?
Lauren Graham
Actor preferit de sèries?
Terry O’Quinn
Actriu que menys t’agrada?
Courtney Cox
Actor que menys t’agrada?
Ian Somerhalder
West Wing o Mad Men?
West Wing
Creus que House es quedarà amb la Cuddy?
Si, axiò espero.
Personatge que més t’assembles de Friends?
Chandler
Ets de cafès o de tes?
Cafè
How I Met Your Mother una rèplica de Friends o alguna cosa més?
Alguna cosa més però tampoc gaire més.
Chandler, Ross, Joey, Rachel, Monica o Phoebe?
Joey
Estàs a favor o en contra de les sèries passades a la gran pantalla?
En contra
Quantes sèries veus actualment?
Una dotzena
Què és el que t’engantxa més d’una sèrie: els personatges, el guió, el suspens…?
La història
Marta Carnicero: “Tothom pot aprendre a cuinar bé”
Marta Carnicero, enginyera industrial i professora de tecnologia que des de ben petita té afició per la cuina. Ha estudiat a l’Escuela de Hostelería Hofmann i també ha fet diversos cursos monogràfics sobre cuina. Des de fa 6 anys publica llibres sobre cuina. El seu últim llibre Festa a la cuina, presentat el darrer 20 d’Abril, va ser tot un èxit.
Marta Carnicero signant llibres el dia de Sant Jordi a Barcelona
Com una jove com tu entra al món de la cuina?
M’agrada des de petita; amb 7 o 8 anys m’agradava ficar-me a la cuina i preparar dolços o pastissos i ja no vaig parar.
Com es passa de la pràctica a la teoria en termes de cuina?
Després que em publiquessin el primer llibre, ara fa 6 anys, l’editorial va començar a fer-me encàrrecs perquè n’escrigués d’altres.
Quants llibres has publicat?
Cinc llibres
Quan vas presentar el teu últim llibre?
Vaig presentar-lo el passat dia 20, just abans de sant Jordi. Va ser un èxit d’afluència de públic, amb més de 170 persones.
Cada cop s’editen més llibres de cuina, això significa que hi ha més interès en cuinar millor?
Vull pensar que sí, que no es tracta només d’una moda.
El cuiner neix o es fa?
Crec que totes dues coses. N’hi ha que neixen, perquè són intuïtius i gaudeixen cuinant. Però també se’n pot aprendre.
Amb el temps ha canviat la forma de cuinar?
Ara no fem coccions tan llargues, ni plats tan energètics com abans. Ni tenim tant de temps per dedicar a la cuina que fa uns anys.
Creus que als joves els interessa aprendre a cuinar i menjar bé o prefereixen el menjar escombraries?
Suposo que hi ha de tot, i que tot depèn de l’educació que es doni als joves. Si se’ls ensenya a menjar bé, segurament acabaran rebutjant el menjar escombraries.
La Thermomix substitueix a la cuina tradicional?
De cap manera! Per mi tan sols representa un complement, que pot estalviar-nos temps a l’hora de cuinar.
Quin és el teu plat preferit?
En tinc molts; entre els meus preferits hi ha la majoria de receptes de cuina japonesa.
Quin de tots els teus plats té més èxit?
Depèn de per qui el prepari. Crec que el secret està en adaptar-se al que l’altre té ganes de menjar. Read more…
Picanyol: L’Humor sense paraules
En Picanyol, nom artístic de Josep Lluís Martínez i Picañol és un dibuixant català que s’inicià en l’ humor gràfic i es dedicà també a la historieta i a la il·lustració. El seu personatge més conegut és l’Ot el bruixot, personatge del que publica dos acudits a cada número de Cavall fort ininterrompudament des de 1971. També ha col·laborat en altres revistes com L’infatil, Oriflama, En Patufet, Matarratos, Lecturas, Penthouse, l’Avui, el Diari de Barcelona i el Punt Diari entre d’altres. A més a més s’ha dedicat a la creació de passatemps i jocs per infants, molts d’ells s’han convertit en format digital o format de videojocs anomenats Otijocs.
Picanyol, el popular autor d'Ot el Bruixot
Quins còmics llegies de petit?
Molts, però principalment un que es deia Blek el gigante.
T’han inspirat en les teves creacions?
No. Qui em va inspirar va ser en Tintin.
Si ara comencessis de nou faries el mateix tipus de dibuix?
La veritat que no ho sé.
Tintin o les tres bessones?
M’agraden tots dos però en Tintin.
Manga contra cartoons? Hi ha una altra camí?
El manga és molt extens, aleshores jo et podria criticar algun manga, com també ni han d’altres que són molt bons.
Contes, acudits o passatemps?
Contes i acudits, els passatemps no massa.
Humor mut més fàcil o més difícil?
Més difícil. Ha de ser molt sintètic. En l’ humor en paraules, un mal acudit el pots disfressar amb paraules gracioses o amb una mica de rotllo però allò és un mal acudit. En canvi, en l’ humor mut un mal acudit és un mal acudit i no té salvació.
Buster Keaton o Charles Chaplin?
Buster Keaton, claríssimament. A més a més m’agrada molt que m’ho hagis preguntat.
Més internacional o més local?
M’agraden les dues coses. El que és important és que sigui bo.
Llibre preferit?
Terra dels homes de Saint-Exupéry
Dibuixant preferit?
Hergé. El del Tintin.
Jocs en paper o ordinador?
A mi m’agraden més en paper.
Quin joc t’agrada més dels que has inventat?
Estèticament tinc 4 laberints que són molt macos i molt treballats.
Read more…
Avui, a dos quarts de set de la tarda, s’han concedit els Premis Blanquerna als alumnes amb els millors treballs fotogràfics, audiovisuals, publicitaris, radiofònics i de premsa.
El Degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna entregant un dels Premis Blanquerna a dos estudiants
Tot seguit, Esteve Miralles ha lliurat el Premi Extraordinari a Josep M. Benet i Jornet per la seva trajectòria com a guionista de vàries series de televisió com Poble Nou, Laberint d’ombres, Mirall trencat o Ventdelplà. Miralles ha alabat al premiat de tal manera que Benet ha hagut de parar-li els peus. Segons Miralles, Benet ha participat en més de 1000 hores de ficció dramàtica al llarg de la seva vida.
Quan Benet ha recollit el premi, modestament, ha recordat als seus companys perquè “sempre han estat esforços col·lectius”. S’ha sentit molt afortunat i content de rebre aquest premi, i com que no sabia què dir a l’hora de recollir-lo, va decidir fer un petit guió de 6 seqüències de tres personatges: Moira, Roger i Domènec, cadascun 18 anys més gran que l’altre. Molt proper i apassionat ens ha explicat que potser seria una mica avorrit (quinze pàgines) i que ja tindríem temps de riure amb “els d’APM?”. La força del guió l’hem trobat als diàlegs interiors que tenien els personatges amb ells mateixos. Per part dels estudiants, els aplaudiments han estat poc efusius i bastant compromesos, ja que molts s’han passat l’estona de lectura parlant amb el del costat. Read more…
